lunes, 17 de diciembre de 2012

Que es la profecia maya

  • La profecia consisteix a anunciar amb anticipació d'una manera certa un esdeveniment que la seva realziación depèn de la lliure voluntat de Déu o de l'home. La predicció certa d'un esdeveniment futur que no pot ser conegut en les seves causes naturals per cap intel·ligència creada. Per tant, els esdeveniments que depenen de causes naturals i pel mateix estan a l'abast de l'home, no són ni poden cridar-se profecies. Tal seria, per exemple, la predicció d'un eclipsi o qualsevol altre fenomen astronòmic, per a l'astrònom, o un canvi polític per a un home d'Estat.
  • Pel que s'ha dit es veu que la profecia és una espècie de miracle, i pel mateix l'ha donat Déu com una prova autèntica de la Revelació.

lunes, 10 de diciembre de 2012

Gestos en diferentes paises

1. En Alemania y Europa del Norte, hacer el gesto de un dedo girando en la sien, lo cual en Colombia es señal de que alguien esta loco, en este país es muy ofensivo y puede incluso ser penalizado jurídicamente.

2. El mismo gesto (girar el dedo en la sien) en Japón significa estar pensando (si gira hacia delante) o locura (si gira hacia atrás).

3. Llamar a alguien con el dedo índice es aceptable en América e Inglaterra pero en Países Asiáticos es considerado un gesto rudo u ofensivo y en Singapur significa muerte.

4. Saludar a una persona de mano, es un gesto muy común en diferentes países, pero en Arabia la energía se pierde en este saludo, por tal razón no se toman de la mano sino de la muñeca, en especial las mujeres.

5. Levantar el dedo índice y el dedo mayor representa el número dos, pero en Bélgica no entenderían esta señal, puesto que para ellos, este número se simboliza levantando el dedo pulgar y el índice.

6. Ponerse el dedo índice en la mejilla en Uruguay es una gesto que se hace para decir que hay una niña bonita.

7. Una clara señal de respeto en Arabia Saudita es ponerse la mano en el corazón e inclinarse ante otro

8. La alegría se manifiesta de diferentes formas y en Grecia hay una en particular. Chasquear los dedos con el brazo levantado es señal de que alguien esta alegre.

ONOMATOPEYA

  • La onomatopeya es la imitación lingüística o representación de un sonido natural o de otro fenómeno acústico no discursivo. Según la Real Academia Española, es imitación o recreación del sonido de algo en el vocablo que se forma para significarlo o vocablo que imita o recrea el sonido de la cosa o la acción nombrada.
    •  Ejemplos
      • Gato -Miau
      • Abeja - Bzzz Bzzz :
      • Pájaro - Pío pío
      • Cerdo - Huik-huik
      • Delfín - iiii iiii
      • Gallo - Kikiriki
      • Grillo - Cri-cri
      • Oveja - Bee
      • Perro - Guau
      • Pez - Glup glup

miércoles, 5 de diciembre de 2012

En que paises se utiliza tambien el etanol?

Clasificación
mundial
País 2006 2005 2004
1 Bandera de los Estados Unidos Estados Unidos 4.855 4.264 3.535
2 Bandera de Brasil Brasil 4.491 4.227 3.989
3 Bandera de la República Popular China China 1.017 1.004 964
4 Bandera de India India 502 449 462
5 Bandera de Francia Francia 251 240 219
6 Bandera de Alemania Alemania 202 114 71
7 Bandera de Rusia Rusia 171 198 198
8 Bandera de Canadá Canadá 153 61 61
9 Bandera de España España 122 93 79
10 Bandera de Sudáfrica Sudáfrica 102 103 110
11 Flag of Thailand.svg Tailandia 93 79 74
12 Bandera del Reino Unido Reino Unido 74 92 106
13 Flag of Ukraine.svg Ucrania 71 65 66
14 Bandera de Polonia Polonia 66 58 53
15 Bandera de Arabia Saudita Arabia Saudita 52 32 79

Producción mundial total 13.489 12.150 10.770

Que es el etanol?

El compuesto químico etanol, conocido como alcohol etílico, es un alcohol que se presenta en condiciones normales de presión y temperatura como un líquido incoloro e inflamable con un punto de ebullición de 78 °C.
Mezclable con agua en cualquier proporción; a la concentración de 95% en peso se forma una mezcla azeotrópica.
Su fórmula química es CH3-CH2-OH (C2H6O), principal producto de las bebidas alcohólicas como el vino (alrededor de un 13%), la cerveza (5%) o licores (hasta un 50%).

Como funcionan los coches en Brasil

Brasil es el segundo mayor productor de etanol del mundo, el mayor exportador mundial, y es considerado el líder internacional en materia de biocombustibles y la primera economía en alcanzar un uso sostenible de los biocombustibles. Juntos, Brasil y los Estados Unidos encabezan la producción de etanol, siendo responsables en 2006 por el 70% de la producción mundial y casi el 90% del etanol utilizado como combustible. En 2006 la producción brasileña fue de 16,3 mil millones de litros, la cual representa el 33,3% de la producción mundial de etanol y el 42% del etanol utilizado como combustible a nivel mundial. La proyección de la producción total para 2008 se estima en 26,4 mil millones de litros.

miércoles, 28 de noviembre de 2012

EL VERDADERO ORIGEN DE LA NAVIDAD

  • Muchos han creído equivocadamente que nació al inicio del invierno  
  • Numerosas enciclopedias afirman claramente que Cristo no nació el 25 de diciembre! La Enciclopedia Católica confirma esto de manera directa. 
  • El 25 de diciembre no fue seleccionado porque fuera el nacimiento de Cristo, o porque fuera siquiera cercano a éste. Fue seleccionado porque coincidía con el festival pagano idólatra de Saturnalia — y esta celebración debe ser examinada cuidadosamente. En cualquier caso, no sabemos la fecha exacta del nacimiento de Cristo. Aunque Dios ciertamente pudo haberla dado a conocer, ¡Él eligió esconderla de los ojos del mundo!

Microrelato


    TIEMPO, EL DISFRAZ DE UN ADIÓS
Ha llegado el día, me he llevado mis cosas del hogar qué muchos días compartimos, mientras las lágrimas me traicionan me das un abrazo con sabor a amistad.

Me pides tiempo, cuándo los dos sabemos que la palabra tiempo significa adiós.

Necesito escuchar de tus labios la palabra adiós, sin disfraces, quizá duela más en el momento pero, no dilata el dolor en el tiempo.

Tiempo que no es adiós, sino dolor.
Adiós que no quiero que disfraces de tiempo

Actividades sobre prehistoria

ACTIVIDADES SOBRE PREHISTORIA

Las herramientas son uno de los vestigios más importantes con que cuentan los paleontropólogos para bucear en la cultura de los hombres prehistóricos. Son las muestras de su desarrollo tecnológico. Los más antiguos instrumentos de piedra conocidos tienen unos 2,5 millones de años, son extremadamente toscos y fueron hallados en África, la cuna de la humanidad. A juzgar por los rastros encontrados hasta ahora en los yacimientos, los hombres prehistóricos no fueron capaces de fabricar herramientas de corte avanzadas hasta hace 1,5 millones de años –estas piezas son también africanas–. Es lo que se llama la cultura achelense de modo II, caracterizada por tres tipos de piezas bifaces: hachas con forma de lágrimas, hendedores y picos.

1. Responde en tu cuaderno a las siguientes preguntas sobre el texto:
a) ¿Qué importancia tienen las herramientas para el estudio de la Prehistoria? Su desarrollo tecnológico
b) ¿Qué antigüedad tienen las primeras herramientas de piedra y dónde fueron encontradas? 2,5 millones fueron encontrados en Africa
c) ¿Cuándo se produjo un intenso desarrollo tecnológico de los instrumentos que utilizaban los grupos prehistóricos? Hace 1,5 millones de años
d) ¿Qué es la cultura achelense de modo II? ¿Qué tipo de utensilio aparece en la cultura achelense de modo II? Las herramientas de corte avanzado hasta como las con forma de lagrima, hendedores y picos
2. Señala si son verdaderas (V) o falsas (F) las siguientes afirmaciones.
- Las herramientas suponen un vestigio importante para el estudio de la cultura prehistórica.
Verdadera
- Los instrumentos de piedra aparecieron por primera vez en América.
Falso
- En la Prehistoria no había herramientas; utilizaban los dientes para distintos menesteres.
Falso
- Las primeras herramientas de corte pertenecen a la cultura achelense de modo II.
Verdadera
- Los hachas con formas de lágrimas, hendedores y picos aparecen en la cultura achelense.
Verdadera
- África fue la cuna de la humanidad y de las herramientas de piedra
Verdadera
3. Responde a estas cuestiones:a) ¿Cuál es la etapa más larga dentro de la Prehistoria? Paleolítico
b) ¿Cuál es la más cercana al inicio de la Historia?
Neolitoco
c) ¿Qué significa el concepto Paleolítico? ¿De qué material eran las primeras herramientas que utilizó el ser humano?
Las herramientas de piedra y es la etapa mas larga del ser humano.
4. Transforma estas afirmaciones para que se conviertan en verdaderas:
- El Paleolítico se inició con la aparición de los primeros seres humanos.
Los primates vivian comodamente en los arboles, alimentados de frutos practicamente sin depredadores.
- Todas las etapas de la Prehistoria tienen la misma duración.
Paleolitico
5. Marca la respuesta adecuada:
a) La glaciación:
- Fue un período corto de frío intenso.
Verdadera
- Fue un período largo en el que los hielos cubrieron el territorio.
Verdadera
- Era el invierno de la Prehistoria.
b) Los bifaces eran:
- Disfraces que usaban las tribus prehistóricas en sus cultos.
- La extensión de tierra que fue cubierta con las glaciaciones por el hielo.
- Herramientas de piedra.
Verdadera
c) Las pinturas rupestres son:
- Pinturas que se hacían en el campo.
- Pinturas en la cuevas realizadas en el Paleolítico.
Verdadera
- Pinturas que usaban los grupos primitivos en sus cuerpos como camuflaje para la caza.
d) Los menhires eran:
- Juguetes de piedra para los niños primitivos.
- Palabra ritual que se usaba para comenzar el culto religioso.
- Monumento funerario formado por una piedra clavada en el suelo.
Verdadera
e) Un dolmen es:
- Un tipo de comida que hacían las tribus primitivas compuesta por raíces.
- Una figurilla de barro utilizada para cultos religiosos.
- Un monumento funerario compuesto por piedras verticales formando un muro.
Verdadera

RECORRIDO DE SILVIA


MENUS

MENU 1 
  • 1 plat : Ensalada Valenciana
  • 2 plat : Macarrons
  • Postre : Platan


MENU 2
  •  1 plat : Entrants
  •  2 plat : Arros Caldos
  •  Postre : Natilles

MENU 3 

  • 1 plat : Ensalada de Marisc
  • 2 plat : Pitrera amb creilles
  • Postre : Flam

MENU 4 

  • 1 plat : Entrants
  • 2 plat : Lasaña
  • Postre : Natilles

MENU 5 

  • 1 plat : Ensalada Mixta
  • 2 plat : Emperador amb creilles
  • Postre : Cuallada

MENU 6 

  • 1 plat : Ensalada Cesar
  • 2 plat : Canelons de pollastre
  • Postre :  Poma

MENU 7

  • 1 plat : Entrants
  • 2 plat :Arros al forn
  • Postre : Flam

MENU 8 

  • 1 plat : Ensaladilla Rusa
  • 2 plat : Paella Valenciana
  • Postre : Natilles 

MENU 9 

  • 1 plat : Ensalada Valencia
  • 2 plat :Llentilles
  • Postre : Flam

MENU 10 

  • 1 plat : Entrants
  • 2 plat : Arros a la cubana
  • Postre : Cuallada

lunes, 26 de noviembre de 2012

AUTOBIOGRAFIA


-->
  1. Que es allo que millor recordes de la teua infansa?
  2. Com era la primera casa en la que vares viure?
  3. On anares la primera vegada que et vas allunyar de la teua casa?
  4. Que es allo que vas dibuixar per primera vegada
  5. Quin es el primer conte que et contares que recordes
  6. Quina va ser la teua primera pel-licula ?
  7. Quina va ser el teu primer amic o amiga?
  8. A qui li escrivires la primera carta?
  9. Quina va ser la primera vegada que t´enemistares amb algu?
  10. Per que plorares la primera vegada?


Autobiografia

Allo que mes recordé de la meua infansa es la meua primera vegada que vax anar a l'escola infantil i vaig coneixer als meus amics i amigues. La primera casa que vaig estar va ser en la que estic ara mateixa vivint. La primera vegada que m' envaig anar de ma casa va ser en la escola quan tenia 11 anys i en 12 anys m'envaig anar tambe en l'escola a Granada, Sevilla i Córdoba. La primera vegada que vax dibuixar era una casa y un arbre. El primer conte que me arrecorde va ser ``caperucita roja´´ La primera pel·licula crec que va ser el 101 dálmatas o toy story. El meu primer amic va ser Quique Cebria. La meua primera carta va ser fa poc, se la vaig escriure a meua novia. La primera vegada que me vaig enemistar en algu va ser en Jordi. La primera vegada que vaig plorar va ser en la guardería.


PAELLAS

-->
PAELLA D' ABADEJO, ESPINACS I ALLS

  • Persones : Només necessitarem per a 4 persones
  • Ingredients :
          • 400 g arròs
          • 16 dents d'all
          • 1/4 kg espinacs
          • ¼ kg de molles d'abadejo dessalat
          • 2 tomaques madures
          • 2 nyores
          • Safrà
          • 1.5 litres d'aigua (o millor caldo de peix)
          • Oli
          • Sal
  • Estris :
          • Una paella
          • Una paleta
  • Passos :
          • Els alls no cal pelar-los ni picar-los, només els farem un tall per darrere. Netejar i tallar els espinacs. Pelar i picar les tomaques i les nyores. En una paella calfar oli i tirar els alls, les nyores trossejades i les molles de l'abadejo. Remoure per a què no se'ns apegue. Quan comence a prendre color, traure les nyores i les picarem amb el braç de la picadora junt amb la tomaca. Mentres donar-li una voltes als espinacs. Veurem que al principi no ens caben i després quasi desapareixen. Afegir la tomaca i la nyora picada i quan estiga tot fregit abocarem l'arròs, donar-li a tot un parell de voltes i regar amb l'aigua bullint o millor caldo de peix. Quan alse al bull, afegir el safrà i salar (amb atenció per si l'abadejo ha soltat sal ). Deixar 10 minuts a foc fort i després abaixar-ho fins que s'asseque tot el caldo (tardarà uns 8 minuts). Apagar i deixar reposar 5 minuts mes.





PAELLA DE TONYINA

  • Persones : Només necessitarem per a 4 persones

  • Ingredients
          • 400 g de tonyina tallada en daus
          • 6 alls tendres
          • 4 cigaletes
          • 16 cues de gamba
          • 1 pimentó roig
          • Una branqueta de jolivert
          • 1.5 l caldo de peix
          • 400 g d'arròs
          • 1 nyora
          • 2 tomaques madures
          • Oli d'oliva
          • Safrà
          • Sal.
  • Estris :
          • Una paella
          • Una paleta

  • Passos :
          • En una paella calfem oli i sofregim lleugerament la nyora. Retirar-la. En el mateix oli pegarli una volta als trossos de tonyina, prèviament salats (volta i volta que si no se seca). Reservar també. Repetim l'operació amb les cigaletes. Deixar en un plat a banda. Tallem el pimentó en tires i netegem i trossegem els alls tendres. Sofregir igualment i reservar. Pelar i trossejar les tomaques. En el got de la batedora, tirar la tomaca, la sal, la nyora, el jolivert i picar tot. Sofregim el contingut de got, li donem unes voltes a l'arròs i reguem immediatament amb el caldo de peix bullint i el safrà. És el moment de distribuir els ingredients a excepció de les cues de gamba i de comprobar de sal. Deixem coure a foc fort uns 10 minuts, repartim les cues, abaixem el foc i deixem coure 7 minuts més. Si hem jugat bé amb el foc, no ha de quedar-nos cap caldo i escoltarem com comença a sofregir l'arròs, apagar de seguida i deixar reposar uns minuts abans de servir





PAELLA DE RAJADA


  • Persones : Només necessitarem per a 6 persones

  • Ingredients :
          • 500 g d'arròs
          • 2 ales de ratjada (poden ser congelades)
          • 2.5 litres de caldo de peix
          • 2 carxofes
          • 6 llagostins (poden ser congelats)
          • Un grapat de bajoquetes
          • ½ kg clòtxines
          • 80 g de tomaca fregida
          • 1 pimentó roig mitjà
          • ¼ kg calamaret
          • Oli d'oliva
          • Sal
          • Safrà

  • Estris :
          • Una paella
          • Una paleta

  • Passos :
          • La primera cosa que hem de fer és preparar un caldo de peix bullint un parell de quilos de morralla (peix de roca). Mentrestant, netejarem les clòtxines i les obrirem amb un poc d'aigua bullint, les separarem de les valves i les reservarem. El caldo restant ho podrem colar i utilitzar junt amb el que haurem obtingut del peix. Agafar una cassola plana, del menys 40 cm de diàmetre, calfar l'oli i sofregir els calamars nets i trossejats. Els pimentons també trossejats i els cors de les carxofes tallats en quarts. (els trossos de carxofa els he deixat una estona en aigua amb llima per a evitar que s'ennegrisquen) i per ultim les bajoquetes. Trossegem, salem i sofregim les ales de ratjada i reservem. És el moment de tirar la tomaca. Ho mesclem tot i tirem l'arròs, a li donarem unes voltes. Reguem amb el caldo que teníem colat i reservat bullint. Quan comence a bullir, afegim el safrà, els trossos de ratrjada, els llagostins i les clòtxines. Deixar coure a foc mitjà uns 18 minuts. L'arròs ha de quedar-nos melós pel que si fa falta, jugarem amb la potència del foc i amb la tapa. Ha de quedar-nos amb un poc de caldo per damunt






PAELLA AMB CEBA, OUS DE SEPIA I ABADEJO


  • Persones : Només necessitarem per a 4 persones


  • Ingredients :
          • 400 g arròs
          • ½ kg ous de sépia
          • 200 g d'abadejo dessalat
          • 2 o 3 cebes segons grandària
          • 1.3 litres de caldo de peix
          • 3 nyoras
          • 2 dents d'all
          • 2 tomaques
          • Jolivert
          • Safrà
          • Oli oliva
          • Sal

  • Estris :
          • Una paella
          • Una paleta

  • Passos :
          • Calfar oli en la paella i sofregir les nyores. Retirar-les i en el mateix oli sofregirem la ceba tallada en juliana (com si fóra per a ensalada). Després afegir als ous de sepia prèviament salads. Preparar en el morter o millor amb una batedora, una picada amb les tomaques, les nyores, els alls i el jolivert. Incorporar-ho a la paella i quan la tomaca estiga fregida afegir l'arròs que remourem durant dos minuts i immediatament agregarem el caldo bullint. Procurarem que els ous estiguen ben distribuïts per tota la paella i quan alse el bull repartirem l'abadejo esmollat, afegirem el safrà, la sal, deixarem bullir 10 minuts a foc fort i 8 a foc moderat. Si heu jugat bé amb el foc, en eixe moment s'haurà acabat el caldo i començarem a sentir com sofrig l'arròs, és l'hora d'apagar el foc i deixar-la reposar uns minuts abans de servir





PAELLA DE OUS DE SÉPIA



  • Persones : Només necessitarem per a 4 persones
  • Ingredients :
          • ½ kg de ous de sépia (també pot ser congelat)
          • 2 carxofes
          • 100 g de pésols
          • 1 tomaca
          • 1.3 litres de caldo de peix
          • Safrà
          • 3 alls
          • Oli d'oliva
          • Sal

  • Estris :
          • Una paella
          • Una paleta

  • Passos :
          • Tallar les carxofes en trossos xicotets i deixar-les en aigua amb unes gotes de llima per a blanquejar-les. Pelar la tomaca. Salar els ous. En la paella sofregir directament els alls pelats i una vegada daurats, picarlos en el morter junt amb la tomaca. En el mateix oli sofregir lleugerament els ous i retirar. Continuem amb les carxofes, els pésols i el contingut del morter (tomaca i all picat). Per ultime agregar l'arròs, donar-li unes voltes durant un parell de minuts i regar amb el caldo bullint. Afegir els ous reservats, posar safrá, salar i deixar bullir uns 10 minuts a foc fort i 8 minuts més a foc moderat. Apagar i deixar reposar uns minuts.






PAELLA D'ÀNEC I TOMAQUES SEQUES



  • Persones : Només necessitarem per a 4 persones
  • Ingredients :
          • 350 g d'arròs
          • 1 magret d'ànec
          • 12 tomaques seques
          • 1 pimentó roig
          • 3 nyores
          • 1500 cc de caldo d'au
          • 100 g de cigrons
          • ½ ceba (opcional)
          • 3 alls
          • Una branqueta de jolivert
          • Un poc de timó i pebrella
          • Safrà
          • 1 tomaca madura
          • Sal

  • Estris :
          • Una paella
          • Una paleta

  • Passos :
          • Posar les tomaques seques a remulla amb aigua tèbia durant una ½ hora per a rehidratar-les. En una paella xicoteta tirar el magret amb el greix cap avall i encendre el foc a fi que esta es vaja desfent i anar arreplegant-la en un bol. Amb la paleta podeu pressionar el magret a fi que solta tota la que tinga. Una vegada tinguem suficient greix, donar-li la volta al magret, marcar-ho un poc i reservar. Quan vaja refredat, llevar-li el greix que queda i tallar-ho en tallades de ½ centímetre. Tallar el pimentó, picar la ceba, pelar i picar la tomaca i separar la tija i les llavors de les nyores. Una vegada preparat tot, calfem en la paella el greix de l'ànec que ens farà d'oli i en ella sofregir lleugerament les nyores i els alls i retirar. Continuem amb el pimentó i la ceba. Mentres tirar les nyores al braç de la batedora junt amb la tomaca, les branquetes de jolivert, els alls, les herbes aromàtiques i un pessic de sal i triturar-ho tot. Una vegada la ceba comence a prendre color, traure els trossos de pimentó i reservar per a l'adorn, tirar les tomaques seques tallades en quarts, donar-li unes voltes i continuem amb els cigrons i el contingut del got de la batedora. Finalment tirem l'arròs i després d'un minut removent, reguem amb el caldo bullint i el safrà. Posem el foc al màxim i deixem bullir durant 10 minuts, repartir per damunt els trossos de magret i els pimentons reservats, rectificar de sal i abaixar el foc deixant-ho uns 8 minuts més fins que es quede sense caldo. Apagar i deixar reposar uns minuts.


domingo, 25 de noviembre de 2012

UNIFICACION DE ITALIA Y ALEMANIA

LA UNIFICACIÓN ITALIANA

  • Desde la desintegración del imperio romano, la península Italiana había permanecido dividida en diversos Estados. En el siglo XIX algunas zonas de Italia estaban incluso bajo la dominación extranjera.
  • La existencia de una lengua común era la base de las peticiones de unidad. En todas las revoluciones de la primera mitad del siglo XIX se produjeron revueltas nacionalistas, pero no tuvieron éxito.
  • Finalmente, la iniciativa de la unificación partió del reino de Piamonte, en especial de su primer ministro Cavour, que logró que el emperador francés Napoleón III apoyara las demandas italianas.

El proceso de unificación italiana
  • El proceso de unificación de Italia fue de carácter militar. En 1859 la armada franco-piamontesa derrotó en Magenta y Solferino a los austriacos, que cedieron Lombardía a Piamonte.
  • Una vez alcanzada la paz en el norte, el republicano Garibaldi, encabezando un ejército de voluntarios, los «camisas rojas», conquistó los Estados del sur. Entonces las tropas de Piamonte ocuparon la Italia central para impedir que Garibaldi entrara en Roma.
  • En 1861 se proclamó el reino de Italia, cuyo primer rey fue Víctor Manuel II, rey de Piamonte. Solo Venecia y los Estados Pontificios quedaban fuera del reino, al que se incorporaron en 1866 y 1870, respectivamente.








LA UNIFICACIÓN ALEMANA

  • El movimiento nacionalista alemán se fundamentó en la existencia de una lengua, una cultura y una raza comunes. Intelectuales como Herder y Schiller fomentaron la idea de la nación alemana.
  • En 1815 el territorio alemán estaba dividido en 39 Estados. El Congreso de Viena los agrupó en la denominada Confederación Germánica, que estaba presidida por Austria.
  • Como en Italia, el Estado más poderoso fue el eje de la unificación. Fue el caso de Prusia, que en 1834 organizó una unión aduanera, el Zollverein, y suprimió los aranceles comerciales entre 25 de los 39 Estados de la Confederación, dejando fuera a Austria. El avance del nacionalismo quedó patente en la revolución de 1848, cuando un Parlamento reunido en la ciudad de Frankfurt le ofreció la corona de una Alemania unificada al rey de Prusia, pero este no aceptó el ofrecimiento.

El nacimiento de una gran potencia
  • A partir de 1862 el rey de Prusia Guillermo I y su canciller Bismarck aceleraron el proceso de unificación, que se realizó por la vía militar. En 1866, tras la victoria sobre Austria en la batalla de Sadowa, Prusia creó la Confederación de la Alemania del Norte.
  • En 1870, tras la victoria sobre Francia en la batalla de Sedán, los Estados alemanes del sur se unieron a la confederación.
  • En 1871 nacía el imperio alemán, el II Reich, cuyo emperador fue Guillermo I. Alemania se convirtió en una nueva gran potencia.



 

miércoles, 7 de noviembre de 2012

QUE ES UNA FRASE HECHA? Y UN REFRAN? Y UN AFORISMO?


Refran : El refrán o también conocido como proverbio, es una frase o dicho que presenta una enseñanza; es una sabia máxima y conseja que pertenece a la sabiduría popular. Ejemplos


    Dime con quien andas y te dire quien eres.
    Quien madruga dios le ayuda.
Frase hecha :  Una frase hecha o dicho es una frase o expresión que tiene forma fija, tiene sentido figurado y es de uso común por la mayoría de hablantes de una comunidad lingüística, en todos los niveles sociales y culturales y que, por su morfología, no se considera refrán.


    Dar gato por liebre
    Mala hierba nunca muere
Aforismos : Es una declaración u oración concisa que pretende expresar un principio de una manera sucinta, coherente y en apariencia cerrada.


    Cualquiera que haya amado tiene una cicatriz.
    Al primer amor se le quiere más, a los otros se les quiere mejor.

miércoles, 24 de octubre de 2012

Halloween

Halloween es una noche de fantasía y misterio donde se recuerda y representa todo lo relacionado con el mundo de los muertos y el fenómeno en sí de la muerte, que tanto atrae a los hombres. El origen de la populosa fiesta de Halloween hay que buscarlo en la vieja Irlanda. En la Noche de las Brujas (Night of Witches) todo el mundo representa una gran escenografía en memoria de los seres queridos ya difuntos y de los espíritus. Los disfraces (disguises, costumes), truco o trato (trick or treat), los dulces típicos, las calabazas (pumpkins) son símbolos archiconocidos del Halloween anglosajón.

Tampoco nos olvidamos de otra de las milenarias fiestas paganas surgida en el territorio de los aztecas y que hoy convive, como Halloween, con el ritual católico y recogido de Todos los Santos  nos referimos al Dia de los Muertos (Day of the Dead).

lunes, 1 de octubre de 2012

9 d' Octubre

El 9 d'Octubre se celebra el dia de la Comunitat Valenciana, ja que el 9 d'Octubre de 1238, Jaime I el Conqueridor va fer la seva entrada a València, després dels pactes realitzats amb rei musulmà de València Abul Djumayl Zayyan el 28 de setembre de 1238, per a la capitulació de la ciutat. Era el *dia de "*Sant *Dionis" (Sant Dionisio), que para mes senyals va ser bisbe d'Atenes.

El 23 d'abril d'1.238, Jaime I va ocupar el Grau de València i va establir la seva caserna general en *Russafa preparant la presa de València. Dies abans del nou d'octubre, els musulmans de la ciutat de València, van desplegar la "*senyal del rei" (La Senyera) sobre les muralles de València en senyal de rendició i desitjos de capitulació. El 9 d'Octubre Jaime I va fer la seva entrada triomfal a València. Aquesta data mai va ser oblidada i es va començar a festejar a partir del primer centenari (any 1338).